Trencant la quarta paret
- Montserrat Xirau
- 30 ene 2019
- 1 Min. de lectura
Col·laborant en el muntatge d’una exposició pots descobrir, per exemple, que l’aparença rude d’un dels primats del film 2001: Una odissea de l’espai (1968), que tens fit a fit, amaga la fragilitat de l’envelliment dels seus materials. I constates que molts dels objectes que es mostren han fet un canvi de dimensió: de la pantalla a la sala d’exposició, d’imatge de ficció a peça de museu. Aquests són els viatges de la majoria dels ítems que trobeu des de l’octubre al CCCB en motiu de l’exposició “Stanley Kubrick”. Objectes que han trencat la quarta paret per interpel·lar ara un públic diferent.
Aquelles peces que per a la gent del cinema són peces reals de la seva quotidianitat, per a la resta -els de l’altra costat de la pantalla, els que gaudeixen asseguts a la butaca- són ficció. I abandonant la quotidianitat dels equips de rodatge de cinema i traspassant la frontera de l’imaginari llunyà de l’espectador, arriba un dia en que passen a formar part d’una altra realitat. Es converteixen en peça de col·lecció i en objecte expositiu, i s’atansen al conservador-restaurador com a peça a preservar.
La mostra, producció del Deutsches Filmmuseum de Frankfurt que ja s’ha aturat a 18 països, repassa la trajectòria d’aquest destacat director de cinema novaiorquès (1928-1999). Si en sou fans, us permet gaudir-ne de cada detall. Per altra banda, si “Kubrick” és només un nom que us sona a important, passejar-vos per aquesta exposició segur que us contextualitzarà flaixos de pel·lícules molt i molt conegudes, i us situarà temes icònics de bandes sonores. I encara hi ha temps! Ho podeu fer fins al 31 de març.
Comments