Les "primaveres" de Josef Frank
- Montserrat Xirau
- 30 mar 2017
- 3 Min. de lectura
La PRIMAVERA, és un moment de renovació i d'explosió vibrant de la natura! Per això els teixits de Josef Frank, com aquest "arbre de vegetals" de 1940 em semblen primaveres i em transmeten l'alegria i el guspireig d'aquests dies que comencen a allargar-se i a fer-se més càlids.
"No importa si barreges vell i nou, o estils, colors i motius diferents. Les coses que t'agraden es barrejaran sempre, per elles mateixes, creant un tot pacífic". Això és el que deia Frank, un fervent defensor de l'art de barrejar i de la filosofia de l' "accidentalisme".
Fent-hi una ullada, els seus motius estampats em recorden coses molt variades: gandules dels anys 70, collages, Àsia, abstracció, pintures naïf, o allò que fèiem a l'escola de pintar amb colors tot un full, per tapar-ho després amb cera negra i finalment fer un dibuix de sorpresa multicolor amb un escuradents.
Però no em captiva tan sols aquest batibull de records i colors sinó l'objectiu amb que ho projectava. Donava una importància cabdal al confort, a la comoditat "de sentir-se com a casa" i a la riquesa de color.
Josef Frank (1885-1967) fou un arquitecte i dissenyador reconegut a Àustria - el seu país natal - estretament vinculat al Werkbund austríac, l'organització cultural que tenia com a objectiu "ennoblir el treball dels fabricants de productes mitjançant el foment de la col·laboració entre l'art, l'artesania i la indústria". S'oposava a l'estandardització de l'habitatge, s'esforçava a capturar la llum diürna i tenia certa predilecció o obsessió per les escales (amb això coincidim). Tenia un concepte complet d'habitatge, abraçant amb gran passió el disseny d'interiors.
Frank era jueu, i per aquest motiu decidí abandonar Viena al 1933 establint-se a Suècia. La seva activitat com a arquitecte quedà aturada però inicià la seva col·laboració professional amb l'empresa Svenskt Tenn, que encara avui fabrica i ven els seus dissenys de mobiliari i teixits per a la llar.
Estava decidit a utilitzar el disseny com un mitjà d'enriquir la vida diària, aportant comoditat i relaxació. I això no li podem discutir quan descobrim que va ser dels primers a pensar que en comptes dels sofàs de l'època -de seient curt- s'estaria molt millor en un de més ampli. I creà el “Sofà Liljevalchs” al 1934, amb un seient de 110 cm de fondària!!! Vaja aquest tipus de sofàs d’avui en dia, més pensats per jeure que per seure.
Sobre l’efecte tranquil·litzador dels seus motius decoratius… potser aquest és un tema més subjectiu: "Una superfície monocroma és esgotadora; com més ornamentació, més tranquil·litzador és l'efecte, perquè l'observador està inconscientment afectat per la lenta aproximació del que hi ha. Es necessita temps per comprendre una ornamentació rica; en canvi una superfície monocroma és immediatament desxifrable i deixa de tenir interès".
No sé si de manera majoritària els seus dissenys deuen haver aconseguit la relaxació que pretenien (o tot el contrari), però sens dubte han marcat el disseny suec. Aquests motius de colors tant intensos poden agradar-nos o no, però és quasi inevitable que no ens facin pensar en els teixits estampats d'una empresa de mobles sueca que en els últims anys ha aconseguit fer-se un lloc a molts racons de les nostres llars.
Josef Frank és una bona excusa per amarar-se d'exuberància, color i modernitat. I fins el 7 de maig el Fashion and Textile Museum de Londres li dedica l'exposició JOSEF FRANK Patterns-Furniture-Paintings.
Opmerkingen